Hoy se cumple el segundo aniversario de la muerte de mi padre. Juan Verge o Juanito o el Carbasses es mi referente moral debido a su capacidad de trabajo y sacrificio y a su honestidad. Persona austera y práctica, Juanito poseía inteligencia natural, sentido común y gran sentido del humor. Su mente despierta y ágil y su simpatía le convirtieron en una persona muy popular en Calafell.
-
Desde su fallecimiento han transcurrido dos años. No he olvidado a mi padre y el intenso dolor de todos los que le quisimos ha dado paso a un emocionado y constante recuerdo...
Los heraldos negros
Hay golpes en la vida, tan fuertes... Yo no sé!
Golpes como del odio de Dios; como si ante ellos,
la resaca de todo lo sufrido
se empozara en el alma... Yo no sé!
-
Son pocos; pero son... Abren zanjas oscuras
en el rostro más fiero y en el lomo más fuerte.
Serán tal vez los potros de bárbaros atilas;
o los heraldos negros que nos manda la Muerte.
Son las caídas hondas de los Cristos del alma,
de alguna fe adorable que el Destino blasfema.
Esos golpes sangrientos son las crepitaciones
de algún pan que en la puerta del horno se nos quema.
Y el hombre... Pobre... pobre! Vuelve los ojos, como
cuando por sobre el hombro nos llama una palmada;
vuelve los ojos locos, y todo lo vivido
se empoza, como un charco de culpa, en la mirada.
Hay golpes en la vida, tan fuertes... Yo no sé!
César Vallejo
Hola Sergi, comentari i poema molt encertat, tots ens enrecordem d'ell amb molta estima. Cuidat i records a la familia!!!!!!
ResponderEliminarJanbo, t'agraeïxo de tot cor el detall que has tingut publicant aquest comentari. Venint de tú, em sento tan orgullòs com se sentiria el Juanito.
ResponderEliminarUna abraçada.
Segur que el papa estaria orgullós del teu blog i portaria sempre fotocòpies del que escrius a la butxaca i les treuria i les mostraria als amics. Segur que estaria orgullós de tots nosaltres, perquè com ell deia: "tinc una canalla molt maca". Crec que va marxar sentint-se estimat i recolzat en tot moment, i és que l'estimàvem... i sempre l'estimarem. Anna Verge
ResponderEliminarSegur que sí, Anna. Aniria vacil.lant pel "Pilis" o amb els seus col.leguilles del ball. En quan a la canalla, no hi ha dubte de que tú i la Laura sou "bona gent" i jo, faig el que puc.
ResponderEliminarMil petons,
Carbasses
Sergi i família.
ResponderEliminarLa meva relació amb el Juanito, va ser molt entranyable.Ja des dels temps en què festejavem i haviem anant amb ell i els seus germans, Àngel i Sisco, a celebrar algun cap d'any al pis que tenien , em sembla que al costat del Mònaco.
El teu pare era un home que recollia en la seva personalitat el prototipus de la persona sencilla, amable i amb un humor "calafellenc" especial.
M'agradaven molt les seves frases que treia de qualsevol tema de conversa.
Cercava sempre l'originalitat humorística, sencilla però, realment, admirable.
Sempre començava els comentaris dient: "Mira..." i seguidament t'engegava la seva opinió característica, que moltes vegades vorejava l'absurd i arrencava la riallada dels concurrents.
Gran home el "Juanito carbasses"
Quants Juanitos necessita Calafell!!
Últimament ens feiem petar la xerrada al bar de cal Trias (Parrac)i de la seva dolència ireversible, en sabia treure la part positiva, encara que fos dífícil de trobar. Ell, al menys, et feia creure el seu optimisme i tenir esperança.
Una abraçada i comparteixo la nostàlgia del seu record.
J. Mèlich
Estimat Mèlich, en nom de la meva família i del Juanito, agraeïxo infinitament el teu comentari.
ResponderEliminarHe de dir que, fins i tot, sento enveja sana de l'anàlisi que fas de l'humor del meu pare. El seu humor "surrealista" em va fer viure alguns del moments més divertits de la meva vida. He plagiat bestieses seves i les repeteixo sempre que tinc ocasió.
Segur que el Carbasses en treuria suc d'això tan extrany dels blocs.
Moltes gràcies de nou. Una abraçada,
Sergi